Na Joana Martorell va ser una companya i amiga molt estimada. Avui, i a més a més en les circumstàncies que ens envolten, és una pèrdua que sentim dins el nostre cor.
Sabia que havia de deixar el camí però sempre va voler seguir-lo, amb il·lusió de veure els seus i seguir-los tenint a tocar de la mà, del gest, de la besada i l’abraçada. Com la que ara li donam tots nosaltres. Per a ella i per a tots.
«Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m’acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d’aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se’m representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre.»
Miquel Martí i Pol
Dels companys i companyes del Departament de Ciències Socials, Geografia i Història i de l’IES Llucmajor, als quals s’afegeix tot el claustre en conjunt.
Per recordar-la: https://drive.google.com/file/d/146kz0N7TnhZhPHWpKi6p7Y05KdsqNTvC/view?usp=sharing
