Aquest dimarts 16 de febrer ens han comunicat la mort de la nostra companya Antònia Costa. Havia estat treballant amb nosaltres durant més de trenta anys com a personal no docent. Ens unim al dolor de la família en aquests moments tan difícils.
“D’ara endavant, sota un cel variable;
veuràs muntanyes i petites valls, dins un anell d’escuma;
veuràs camins i cases perdudes, i els arbres i els sembrats,
i les herbes i mates que no sembra ningú.
I veuràs més que mai que els núvols són tosos borrallons,
que el vent passa encenent la gran brasa del dia,
que la pluja és la núvia resignada del vent,
i que la nit eixampla, enllà de cors i estels,
la seva cova de silenci.” (Marià Villangómez Llobet)
T’enyorarem.
